L’Institut Montserrat va néixer el 1941 i s’allotjà, durant els seus primers anys de vida, en una casa modernista del carrer de Balmes, cantonada amb la Diagonal. Era, en aquests inicis, un institut femení i petit, que el 1948 s’instal·là definitivament al carrer de Copèrnic, en una torre rehabilitada especialment per allotjar-lo i similar, en dimensions i estil, als altres xalets unifamiliars que abundaven llavors a la part alta de Barcelona.
L’Institut anava creixent i l’edifici es quedava petit. L’any 1960 es va ampliar amb la construcció d’un pavelló annex amb sis aules; tanmateix el centre continuava sense poder absorbir l’alumnat que hi sol·licitava plaça i així, l’any 1965 es va enderrocar la torre i es va iniciar la construcció d’un nou edifici (l’actual), que es va inaugurar l’octubre de 1968. El Montserrat, que havia nascut amb 16 alumnes, s’havia convertit en un dels instituts grans de Barcelona: l’any 1970 ja en tenia 1120.
Malgrat tots aquests canvis, l’institut havia conservat el jardí de la torre, un magnífic espai verd, poblat amb una gran varietat d’espècies vegetals, que sempre ha estat, i continua essent un tret diferencial de l’institut, molt valorat i estimat per les seves dimensions, la seva bellesa i la seva singularitat, amagat enmig d’una zona bulliciosa i densament poblada de la ciutat.
A partir del curs 1978/79 el Montserrat va esdevenir un institut mixt i va anar incorporant tots els canvis la introducció del català, la representació estudiantil en els òrgans de gestió, etc.) inherents a l’orientació democràtica i moderna que havia anat adoptant, d’acord amb els nous temps.
Des del 1980, en un procés que no s’ha aturat, l’institut ha anat introduint tot un seguit d’innovacions i millores com ara: la construcció d’una biblioteca (seu d’exposicions de tota mena), la creació d’una sala d’actes, instal·lació d’aules d’informàtica i de tecnologia, de canons de projecció i d’equips audiovisuals, la construcció de la cuina i del menjador, l’adequació d’espais com a aules de música, ampliació de les pistes esportives o la integració de les instal·lacions elèctriques i digitals en tot l’edifici (incloent-hi una wifi).
Des dels anys 90 s’han assumit els diferents canvis en el sistema educatiu i les noves metodologies d’aprenentatge, que han anat incorporant novetats com ara: incorporació de llengües estrangeres vehiculars en l’aprenentatge, atenció a la diversitat entre els alumnes, la doble titulació del batxillerat català-francès (Batxibac), incorporació de les noves tecnologies de la informació com una valuosa eina més en el procés educatiu, o la implantació d’una SIEI (Suport intensiu per a l’escolarització), per a la integració de l’alumnat amb necessitats especials.
I avui, amb tota la seva història, l’institut Montserrat continua essent un institut de referència, arrelat al barri i a la ciutat, que ofereix diàriament un marc de convivència a centenars de persones de procedències diferents i que treballa com el primer dia per tal d’oferir una educació acadèmica i humana de màxima qualitat.
