Exposició ‘Vides aturades’

Exposició ‘Vides aturades’ de la campanya ‘Casa Nostra Casa Vostra’ a la vitrina de la biblioteca del 6-24 de febrer.

Vides Aturades és un projecte artístic multidisciplinari, creat i promogut per la campanya Casa Nostra Casa Vostra; una campanya que té com a objectiu tornar a posar en primera línia de debat públic l’anomenada “crisi migratòria” que viu la Mediterrània. Tanmateix, el projecte Vides Aturades no només comprèn la intervenció artística en centres educatius, sinó que també és subjecte de la coproducció d’un documental, en format sèrie televisiva de deu capítols, que s’emetrà per TV3 (Televisió de Catalunya) durant la primera quinzena de febrer del 2017.

La proposta artística que presentem gira al voltant del concepte de vida aturada. Com la d’en Khalaf, un nen iraquià d’onze anys que va haver de fugir del seu país i es troba en un camp militar des del mes de març del 2016; com la seva i com la de tantes altres persones. Perquè el cas d’en Khalaf i la seva família no és únic però ens serveix per posar cara, nom i cognoms a la realitat d’un conflicte que, massa sovint, es perd en l’anonimat. A més de trencar l’anonimat, també volem que el testimoni d’en Khalaf ens ajudi a reflexionar sobre l’exili i ens apropi la realitat de la crisi migratòria més greu a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.

Des del començament del conflicte bèl·lic a Síria, a principis del 2011, gairebé cinc milions de persones han deixat el seu país i la majoria ha emprès el camí de l’exili cap a Europa, motivada per la crida a l’acollida que, l’estiu del 2015, van fer diversos caps d’estat europeus.
Per a les persones desplaçades, fugitives de guerra, Europa suposava aconseguir l’asil polític que, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, els pertoca. L’esperança, però, es va estroncar el març del 2016 quan els caps d’estat europeus van signar un tractat que permetia el tancament de les fronteres. L’acord especificava, a més, que totes les persones desplaçades que entressin a Europa via Grècia, serien expulsades i retornades a Turquia. En aquell moment, hi havia al voltant de 60 mil persones en territori grec. La majoria d’elles es van veure forçades a quedar-se en camps militars gestionats pel govern. Des d’aleshores, moltes encara són allà. Esperant, en condicions deplorables, que les seves vides tornin a començar.
Nea Kavala és un d’aquests camps de refugiats, i on es troba la família d’en Khalaf. Amb gairebé quatre mil persones allotjades, duplica les poc més de dues mil places oficials. És el camp més poblat de Grècia. I el que passa als camps de refugiats és que nens com en Khalaf es veuen obligats a aturar les seves vides. Sense la normalitat de la quotidianitat, sense els seus amics, sense les seves aficions, sense l’escola.